PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL

	UNITAT DE PROGRAMACIÓ: EL MEU AMIC EL METRÒNOM.
	CICLE: Inicial	CURS: 2n		TEMPORITZACIÓ: 5 Sessions ( SETEMBRE )
	ESPAIS: - Aula 2n                 - Aula Música.		RECURSOS MATERIALS: -          Llibre dels alumnes. -          Audio CD. -          Pictogrames. -          Musicograma. -          Pissara. -          Instrumentació d’orff. -          Metrònom.

ÀREA O ÀREES DE CONEIXEMENT: Educació Artística, Música

COMPETÈNCIES BÀSIQUES -         Competència comunicativa lingüística i audiovisual. -         Competències artística i cultural. -         Tractament de la informació i competència digital. -         Competència matemàtica -         Competència d’aprendre a aprendre. -         Competència d’autonomia i iniciativa personal. -         Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. -         Competència social i ciutadana

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA -          Comprensió artística: conèixer i cantar el repertori de cançons de la unitat. Identificar el llenguatge musical i entendre els seus missatges. Conèixer alguns dels elements bàsics de l’escriptura musical: pulsació, mètrica binària. -          Expressió artística: cantar, individualment i col·lectivament, amb un treball adequat de veu i cos. Coneixement adquirit: interpretar ritmes i melodies. Utilitzar l’escolta com a mitjà de construcció del seu pensament musical. -          Actitud davant del fet artístic: valorar l’expressió corporal i la dansa com a vehicle de comunicació i manifestació d’afectivitat. Valorar la participació pròpia i aliena i la consciència del treball en grup en la realització de les activitats musicals.

OBJECTIUS -          Acompanyar les cançons Napoleó i Amb els esclops, amb un suport rítmic basat en la pulsació. -          Relacionar les diferents durades en pulsació amb els valors de blanca i negra. -          Experimentar i distingir diferents tempi a través d’audicions d’obres significatives. -          Posar  atenció a les indicacions del director o la directora agafar el to, el gest d’entrada, el tempo, la pulsació i el final. -          Identificar i aplicar diferents tempi (lent, andante i ràpid) en les interpretacions musicals. -          Escriure la pulsació sincronitzant-la amb l’escolta dels temes de l’audició. -          Relacionar cada un dels temes escoltats de l’audició amb el seu tempo. -          Executar i coordinar els moviments propis de la dansa Eram sam sam.

CONTINGUTS -          Durada: de sons curts i llargs a la blanca i la negra. -          Tempo: lent, andante i ràpid. -          Signes de dinàmica: piano, mezzoforte, forte. -          Figures rítmiques: la blanca i la negra. -          Mètrica binaria, pulsació de dos en dos. -          Carnaval dels animals. Ocells,Marxa reial del lleó. L’elefant. El cucut al bosc. De Camille Saint-Saens.

CONTINGUTS DE CONNEXIÓ AMB ALTRES ÀREES - Educació per a la pau: importància de respectar els altres. - Educació per la convivència: importància de tenir amics i de gaudir amb ells del que ens agrada

SITUACIÓ DE TREBALL Agrupaments: Individual, petit grup,gran grup. Recursos humans: Mestra de música. Metodologia: El procés didàctic està orientat sempre cap a la recerca d'aprenentatges significatius. Utilitzem una metodologia participativa i activa, els alumnes treballen en equip per fomentar el companyerisme i la cooperació. Atén a la diversitat ja que reforça als alumnes per poder assolir els objectius generals. És important que s'adapti a les característiques de l'alumnat, és una metodologia flexible que permet ajustar les propostes al ritme de l'alumne, per donar així resposta a les diferents conductes i capacitats de l'alumnat. És lúdica i creativa perquè amb les activitats  aconsegueixen els objectius proposats. Organitzar els alumnes en funció de les dificultats detectades i assignar a cadascun un o dos alumnes que han fet bé la tasca per ajudar-los (o promoure que ells mateixos s’autoorganit-zin), en el marc d’un aprenentatge cooperatiu i entre iguals.

            ACTIVITATS:  

•  TAC : no tenim aula d’informàtica i els alumnes com activitat tenien que porta informació sobre les característiques de la flauta travessera, piano, clarinet i contrabaix treballats a l’audició.
• Atenció a la diversitat : treball cooperatiu. utilitzarem fitxes de reforç i ampliació amb les figures rítmiques. El musicograma reforça el treball de l'audició. els pictogrames també atenen a la diversitat amb el treball rítmic.
  

  En cada UD s’inclou un apartat dedicat a l’atenció a la diversitat on queda palesa la importància que concedim a aquesta realitat i la resposta educativa que proposem.

             PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ 

            L'avaluació serà en tres moments diferents i complementaris:
            A l'inici de la unitat (avaluació inicial): depenent de les característiques musicals de l'alumne.
            Durant el desenvolupament de la unitat didàctica (avaluació contínua): a través de les diferents activitats que realitzen cada dia.
            En acabar la unitat didàctica (avaluació sumativa o final): l’ audició com a resultat final en l’avaluació.

            CRITERIS D’AVALUACIÓ.

            

1.      Cantar, memoritzar i acompanyar les cançons Napoleo i Amb els esclops amb un suport rítmic basat en la pulsació.

2.      Marcar la pulsació i mantenir la regularitat.

3.      Acompanyar les cançons Napoleo i Amb els esclops amb un suport rítmic basat en la mètrica binària.

4.      Sincronitzà la pulsació amb mètrica binària.

5.      Reconèixer elements musicals en les audicions: mètrica binària i diferents dinàmiques, tempo.

6.      Cantar la cançó-joc Amb els esclops i marca la pulsació a diferents tempos lent, andante i ràpid.

7.      Participar en la interpretació de les cançons.

8.      Recitar amb moviment la mètrica binària.
CRITERIS D'AVALUACIÓ MÍNIMS.
2.      Marcar la pulsació i mantenir la regularitat.
4.      Sincronitzà la pulsació amb mètrica binària.
6.      Cantar la cançó-joc Amb els esclops i marca la pulsació a diferents tempos lent, andante i ràpid.
7.      Participar en la interpretació de les cançonsACTIVITATS D’AVALUACIÓ:

 3º SESSIÓ 11, 4º SESSIÓ 15, 5º SESSIÓ 18.

          

           OBSERVACIONS :  

REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS

 Els alumnes han realitzat correctament les activitats, l’activitat de l’audició ha costat més per el diferents timbre dels instruments alguns nens distingien els sons però no el nom del instrument però el meu objectiu era  diferencià els tempos i marca la pulsació.


 

PAUTA D’ANÀLISI D’UNA UNITAT DE PROGRAMACIÓ PROPOSTES MILLORA

Justificació de la UP

  la programació parteix dels aprenentatges dels alumnes, treballan la cooperació i la diversitat.

Contribució de la UP a l’assolimentde les Cb

Com es planteja el tractament de la informació i la competència digital?

No espoden realitzar activitas per la manca de recursos informàtics.

Objectius d’aprenentatge

Estan ben formulats. Són concrets. Descriuen conductes observables lligades

als criteris d’avaluació.

Continguts La selecció de continguts és coherent amb la proposta d’objectius.

Ajuden a assolir els objectius previstos. Faciliten els aprenentatge esperats.

Situacions i estratègies d’ensenyament i aprenentatge

La previsió d’activitats és adequada per a l’assoliment dels objectius previstos

Recursos didàctics

S’utilitzen recursos específics de l’àrea.

Criteris d’avaluació

Presenten diferents graus de complexitat d’acord amb la gradació d’objectius?

Activitats d’avaluació

Són coherents amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge

Temporització

Les activitats previstes s’ajusten al temps disponible

Reflexió de la pràctica

Es contemplen processos de modificació per aconseguir la millora dels resultats

Recursos didàctics

S’utilitzen recursos variats i  específics de l’àrea.

Criteris d’avaluació 

Són de tipus competencial i coherents amb els objectius establerts

Activitats d’avaluació

Són coherents amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge.

Temporització

Les activitats previstes s’ajusten al temps

Reflexió de la pràctica

Es realitzà com fer la valoració de la UP a partir dels resultats de l’alumnat?

DECRET 142/2007

EDUCACIÓ ARTÍSTICA

1.       INTRODUCCIÓ

2.       ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

3.       COMPETÈNCIES PROPIES DE L’ÀREA

4.       CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

5.       CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM.

6.       OBJECTIUS.

7.       CONTINGUTS.   

    CICLE INICIAL                      CICLE MITJÀ                          CICLE SUPERIOR

                                                           

EXPLORAR I PERCEBRE (VISUAL I PLÀSTICA)

MÚSICA I DANSA

INTERPRETA I CREAR (VISUAL I PLÀSTICA)

CONNEXIÓ AMB ALTRES ÀREES

CRITERIS D’AVALUACIÓ

MANUEL SEGURA

Les claus per prevenir els conflictes a l'aula són:
1. Ensenyar a pensar
2. Educar emocionalment
3. Educar en valors
4. Treballar les habilitats socials.
Si l'escola se centra exclusivament en la transmissió de continguts i la família no suposa un bon model, el risc de conflictes es multiplica.
La idea bàsica és que perquè algú sigui persona,fa falta saber pensar, tenir control emocional i valors morals.

Cal saber pensar alternatives i conseqüències, i tenir empatia
Els educadors estan obligats a dissenyar un programa senzill perquè
nens i joves s'acostumin a pensar. Com? Fent-los veure les conseqüències de les solucions que plantegen, intentant que plantegin més d'una solució i no la primera que se'ls ocorre o,per exemple, posant-se en el lloc de l'un altre quan la solució afecti a tercers….

Piaget i Kohlberg són els qui poden ajudar a dissenyar un bon programa en valors morals.

Quan parlem de competència social ens referim a la capacitat de relacionar-se. Se centra en allò que és interpersonal,en els problemes de convivència i en la manera de resoldre’ls.

L'escala moral té esglaons i pujar cadascun d'ells és una tasca que dignifica.

Com a mestra/tutora el nostre objectiu és aconseguir que el nostre alumnat arribi a relacionar-se de forma positiva tot i el que seu entorn sigui negatiu. Això es pot aconseguir amb un enfocament cognitiu que tingui en consideració les habilitats socials i la maduració moral importància del diàleg i ser persona.

SOCIOGRAMA

A l'aula ja existeixen subgrups; el primer subgrup s'observa pel que fa al sexe; quant a afinitat a l'hora de realitzar activitats o asseure's al costat trien a persones del seu mateix sexe. Observant-ho en general perquè també hi ha excepcions.

El segon subgrup que es pot observar, és el relacionat amb les activitats extraescolars; els nens que després de classe van al mateix parc tindran més relació entre ells, el mateix passa amb aquells que realitzen activitats junts; conservatori, bàsquet, futbol etc en el cas de nenes i nens.

En la classe no s'observar clarament la presència d'alguna cosa semblat a un líder; o únic capdavanter, sí que es nota més amistat i relació en alguns alumnes.

En la classe no existeix discriminació per ètnia i procedència, però podem observar algun tipus de discriminació cap a algun alumne en concret; per exemple, a l'hora d'asseure's per parelles ningú vol asseure's al seu costat.

Per això, vaig decidir realitzar una enquesta amb set senzilles preguntes que indicaran les preferències dels alumnes, la seva visió particular dels seus companys i una mica la informació capaç de definir la relació en el grup – classe i individual.
La cosa no va ser mal i en major o menor mesurada els resultats exposats en el sociograma van corroborar l'esperat.

L'enquesta és la següent:

1. Amb qui t'agradaria estar assegut en classe?

2. Amb quin company/a de el grup de classe et relaciones més?

3. Amb quin company/a de el grup de classe et relaciones menys? Per què?


4. Quin company/a de classe triaries per realitzar activitats o treballs de grup? Per què?

5. A quin company/a de classe no triaries per realitzar activitats o treballs de grup? Per què?

6. Quan realitzes activitats prefereixes treballar en grup o amb els teus companys individualment?

7. A qui prefereixes dels teus companys o companyes per jugar, anar d'excursió….?

El sociograma ens apropa a tenir una visió global del grup. Assenyalar la posició relativa de cadascun dels membres del grup i dels subgrups existents. Observar les variacions més significatives dins de la dinàmica de grup. Treure conclusions per millorar les relacions entre els membres, i prendre mesures per a l'ajust social dels no integrats. Indicar el grau i naturalesa de l'adaptació dels membres del grup. Mostrar situacions individuals no esperades que el professor pot millorar.

Les rodones i els triangles son per diferenciar els nens i les nenes.

Rodona: nena

Triangle: nen

Acceptació.

Amb qui t'agradaria estar assegut en classe?

Amistat.

Amb quin company/a de el grup classe et relaciones més?

Rebuig

Amb quin company/a de classe et relaciones menys? Per què?

Treball de grup.

Quin company/a de classe triaries per realitzar activitats o treballs de

grup?

Treball de grup: rebuig

A quin company/a de classe no triaries per realitzar activitats o treballs de grup? Per què?

Treball en grup o individualment

Quan realitzes activitats prefereixes treballar en grup amb els teus companys o individualment?

Extraescolar

A qui prefereixes de les teves companyes o companys per jugar, anar d'excursió…?

DINÀMICA DE GRUP

Activitat: L'habitatge ideal

Aquesta dinàmica s’ha realitzat amb els alumnes de 2n ja que és un grup que els costa molt relacionar-se i sobretot treballar en grup.

OBJECTIU

Examinar les nostres actituds dins del grup i experimentar la necessitat que tots cedeixin per al treball comú.

DESENVOLUPAMENT DE L'ACTIVITAT

Treball personal

Petit grup

Gran grup.

TEMPS APROXIMAT

45 minuts

MATERIAL NECESSARI

Foli blanc i bolígraf.

Un metre de paper per grup, llapis i goma.

Orientacions metodològiques
Primer pas: Treball personal

El professor diu als alumnes:

«Vaig a repartir-vos un foli blanc en el qual haureu de fer el dibuix d'un habitatge.

Imagina't que tens l'oportunitat d'escollir la casa en la qual t'agradaria viure, sense cap limitació ni econòmica, ni de paisatge, ni clima, etc.

Pensa com t'agradaria que anés aquesta casa i dibuixa-la amb el major nombre de detalls que puguis. No oblidis incloure, a més de tot el que vulguis, detalls tals com:

- tipus d'habitatge: casa de veïns, gratacels, xalet...

- lloc: entre muntanyes, en un pla, al costat de la platja, a prop o lluny de la ciutat... aïllada? en poble petit? en capital?...



Cuida que tots aquests aspectes es vegin en dibuixar l'exterior de la casa. Per a aquesta tasca tens 10 minuts. No et preocupis si no ets massa bon dibuixant ... ».
Segon pas: Petit grup

Una vegada passats els 10 minuts es fa la posada en comú en petit grup.

Cadascun ensenya el seu dibuix i explica el que ha volgut posar i per què.

Aquest segon pas ha de ser breu, al voltant de 7-8 minuts.

Tercer pas: Petit grup

Una vegada que han explicat les seves preferències personals en el segon pas, se'ls demana fer una casa del grup:

«Cadascun heu fet la vostra casa ideal i heu vist la dels vostres companys de grup i les seves raons. La tasca que se us encomana ara és una mica més difícil.

Heu de dibuixar LA CASA IDEAL DEL GRUP en aquest paper gran que se us ha repartit. Deu tenir els mateixos detalls de tipus de casa (gratacel, casa veïnal, xalet, etc.), i de lloc (platja, muntanya, serra, etc.) que l'anterior, però ha de ser de grup; una casa en la qual tots els membres del grup us sentiu a gust. No oblideu que aneu a viure en ella tota la vida».



El professor aclareix els dubtes que se'ls ofereixen: efectivament, es tracta de fer una casa sense pegues econòmiques, de l'estil que vulguin, en la qual van a viure junts. No han d'oblidar el paisatge ni els accidents geogràfics.

Continua:

Aneu a realitzar la casa d'una manera una mica especial:

- no podeu parlar durant la realització del dibuix; el silenci és important;

- solament un membre del grup pot treballar alhora en la seva realització; no ha de traçar més que una línia i després passar el llapis a un altre membre del grup;

- quan estigueu en possessió del llapis -i només llavors- podreu esborrar el que no us agradi del que ja està dibuixat i després escriure la línia que us correspongui;

- abans de començar la següent volta, cada membre del grup ha d'haver participat.

Per realitzar aquesta casa disposeu d'uns 15 minuts».

Quart pas: Posada en comú
1. Cada grup exposa la seva casa en la paret.

2. Es comenta el treball de grup, centrant-se en les actituds: - Qui viuríeu a gust a la casa de grup que heu fet?

- Us sembla que s'han respectat les idees que havíeu exposat als vostres companys en el pas 2?

- Què heu sentit quan us han esborrat alguna cosa que havíeu posat vosaltres?

- Com us heu arreglat per donar gust al que els companys desitjaven? Heu estat conscients a l'hora de satisfer als companys, cedint part dels vostres interessos?


3. Aquest quart pas dura uns 10-15 minuts.

Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu

DESCRIPCIÓ DEL CAS.

En Joan, tutor de 6é, fa la fila per pujar a la classe.  Quan es dirigía al vestíbul per acompañar els  seu  alumnes  fins la classe, el pare d’en Jordi, un alumne del Joan, es dirigeix cap al tutor cridan – li i demanan –li explicacions sobre el seu fill. En Joan escolta al pare i no sap com reaccionà en aquesta situación.

“Ahir, en Jordi va arribar a casa amb el peu molt inflat i amb una fissura al turmell. Cóm es que a l’escola no avisa a la familia quan passa un accident? Tu no ets el tutor?”

En Joan intenta explicar al pare que ell no sabia res. El pare de Jordi cada vegada crida mes i amenaça en denunciar a l’escola.

Finalment, en Joan decideix dir al pare d’en jordi que vagi a parla a dirección que ell  faria tot el posible per informar-se però  ja no el podria atendre perquè tenia una classe.

ESTRATÈGIES PENSADES A NIVELL INDIVIDUAL PER RESOLDRE EL CAS. AUTOANÀLISI.

1.     El tutor no pot possar-se al mateix nivell del pare, controlar-se i mantenir la calma .

2.    Realizar una  tutoria amb el pare i el fill i parlar del accident.

3.    Parla amb l’Equip Directiu.

ESTRATÈGIES QUE HAN PORTAT ELS COMPANYS/ES. CONTRAST.

1.     Solucionar l’incident el mes aviat posible, realitzant una tutoria i parlan amb l’equip directiu.

2.    Deixar que parli el pare d’en Jordi, escoltan primer i sense intervenir.

3.    Preocupar-se  pel Jordi. Mostrar importancia i a la direcció.

4.    Realizar una tutoria amb els mestres implicats.

REDESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DEFINITIVA PER RESOLDRE EL CAS. REDESCRIPCIÓ.

1.     Principalment intentar calmar al pare i parlar en un altre  lloc i moment. Explicar que ell no sabia res d’aquesta situació.

2.    El Joan tindrà que parlar amb l’equip directiu i informar-se,  parlar amb Jordi i els mestres implicats.

3.    Ens reunirem tots i  intentarem solucionar aquest petit conflicte ocasionat i arribarem àdhuc acord